TRASLLAT

Trasllado la meva activitat blogera

http://arnaurecasens.blog.cat/

Fins aviat i espero que tingueu paciència fins que m'adapti al nou programa.

No hi ha metes impossibles

Correr o morir.

Així és titula el llibre d'en Kilian Jornet. Ja fa anys que m'agrada córrer, i en els últims mesos gràcies a tindre un bons horaris de feina, em puc permetre anar dos dies a la setmana a córrer. Però lo millor no és poder anar a córrer, sinó on. Viure a La Selva em permet tindre la muntanya a 10 minuts amb cotxe, unes muntanyes, no tan espectaculars com el Pirineu, però si amb una gran bellesa.

Avui us animo a consultar la web d'en Kilian, sobretot l'apartat de filosofia. Hi podreu accedir des d'aquest link Manifest skyrunner.

Sembla mentida com el sol fet de córrer, sofrir i gaudir al mateix temps. De tenir reptes, metes que semblen inabastables, amb esforç i sacrifici s'aconsegueixen.

Ara us explicaré un petit repte que mai havia pensat aconseguir. Al meu poble hi ha un petit cim anomenat Puig d'en Cama (717 m.). El camí a seguir puja cap a St. Pere i d'alli fins al puig queden 1,5km amb uns "tuvogans" (mireu perfil de desnivell). Mai havia aconseguit fer aquest últim tram corrents. Però desprès dels últims mesos entrenant, i sobretot a en Kilian ho vaig aconseguir. Aquell dia anava sol, així que podia anar al meu ritme, sense tindre la cabra veloç d'en Marc al davant, que molts cops m'ajuda a seguir a tirar endavant i no parar o afluixar el ritme. Quan vaig arribar al punt clau, on començaven els tovogans, vaig enrecordar-me de l'escrit d'en Kilian: "us heu desmaiat mai per cansamen? heu corregut mai fins que les cames han dit prou o fins que ho diu el cap?" Llavors vaig dir-me: "Arnau, has de córrer sense parar fins arribar al cim, has de comprovar finson arriben les teves forces. Si no pots, ja petaràs per algun lloc". I si! vaig arribar i tornar corrents.

Per això avui vull dir només dues coses:

• Cal que comencem a admirar persones com en Kilian, persones que ens ajuden a gaudir d'esports, formes de vida diferents a les que la societat admira i venera cegament.
• Poder aconseguir petits reptes com el que us he explicat, et dona forces per creure que qualsevol acció, esforç ens ajudarà a aconseguir tard o d'hora els nostres objectius.

Salut!

Visca la muntanya! i visca Catalunya Lliure !!*!!

La lluita continua, i no pensa parar!!

Ara fa un any vam grabar a la memòria col·lectiva un dia per recordar. Si, el 25 d'abril de 2010 a La Selva del Camp, com en molts altres municipis dels països catalans, es va realitzar un referèndum per la independència de Catalunya.

A hores d'ara, les urnes estaven a punt de tancar. A fora al carrer començaven a actuar la Colla de Diables Infantils i La Colla de Diables de La Selva. Encara recordo el fort esclat de la traca final, llavors ja havien tancat les urnes i es començava el recompte. Aquelles explosions fortes i pausades posaven la pell de gallina. Quan van acabar, vaig sospirar, ja s'ha acabat. Però la sang encara em circulava amb formigueig. Per què? Em vaig girar cap a la finestra, els nervis i l'emoció que sentia venien del carrer. Entre un i dos centenars de persones esperàven ansiosament el resultat de la consulta. Aquella sensació és indescriptible. El resultat ja el sabem. (per qui no el sàpiga: http://laselvadecideix.blogspot.com/)

Al cap d'un any, què esperem? Un altre referèndum? però que sigui vinculant. Com arribar a la independència? No ho sé, però esperaré amb delit el dia que Catalunya torni a ser reconeguda internacionalment com a país. No cal dir, jo sóc i em sento català, estimo Catalunya com la meva terra, i no em falta que Catalunya es tingui que proclamar independent per ser un país, un estat. Però no només ens valem dels nostres sentiments, aquests no tenen valor si els altres no els saben interpretar o reconèixer.

Catalans, catalanes, cal que fem pasos, per petits que siguin, per arribar a la meta. Hem de caminar tots, tal com vam fer els mesos abans, el 25 d'abril i posteriorment, cap a la llibertat de la nostra terra. Hem de decidir el nostre futur, i això ho podem fer cada dia, amb qualsevol gest. Però també ho hem de fer participant i expressant la nostra veu en tot moment. La independència pot començar al Parlament de Catalunya, però també pot començar als carrers del nostre poble! Som la societat els que ens dependitzem i independitzem. És important que la independència, revolta, reconstrucció del nostre país comenci pel poble. I així va ser, ara fa un any La Selva va revifar, i va començar a caminar. Les brasses es van encendre de tal manera que encara sóm molts que anem calents lluitant perque arribi el dia tan esperat.

Vull fer un avís per aquells que no ens poden comprendre. No sé de quina fusta estem fets, el que si sé, és que cremarem i tindrem brasses fins morir i molt més enllà. Ja no donarem treva. El 23 d'abril va morir un drac, però al cap de dos dies van aixecar el cap, els punys i la veu milers de catalans reclamant: INDEPENDÈNCIA!!! i no tenen la intenció de baixar el cap mai més!

Per acabar us deixo un vídeo, pot ser un camí cap a la independència, però el veritable camí el tenim nosaltres.

Què cal fer per què ens tractin per igual?

 QUE SURTIN ELS TANCS, QUEDEM-NOS SENSE FEINA, AGAFEM TOT EL QUE PUGUI SERVIR COM A ARMA,...

Potser recordo malament, però em sona que a la gran manifestació convocada a El Caire van assistir aproximadament, un milió de persones. La reclama s'ha mantingut uns dies, i el resultat? Mubarak fora del poder i inici d'una democràcia.

El poder del poble egipci ha estat importantíssim, però també el ressò mundial. No ha faltat president de qualsevol nació que s'exclamés per la presència d'un milió d'egipcis al carrer. Semblava que tots tinguessin el mateix discurs: "si un milió de persones es manifesten, és que el poble egipci vol el que aquestes diuen". I penso... per què, aquests mateixos líders mundials (si se'ls pot dir líders) no es van expressar, manifestar quan un milió i mig de catalans van sortir als carrers el 10 de juliol de 2010?

Ja no sé que pensar. Sembla que per aconseguir algo es necessitin dos ingredients: la sang i els diners. Quan servirà el respecte i la pau, la solidaritat i l'amor per aconseguir els desitjos d'un poble? 

Se m'enfot el que passi, dins el meu cap i dins el meu cor Catalunya sempre serà una nació. Mai ningú, ni els que menyspreen, ignoren, maltracten els pobles pacífics com el nostre, aconseguiran canviar aquesta realitat.

Respectem i volem ser respectats, valorem i volem ser valorats, volem tirar endavant i contribuir a millorar el món sense que ens posin traves. No volem tindre exèrcit, no volem traficar amb armes ni vehicles bèl·lics, no volem estafar ni ofegar cap treballador, no volem especular. Només volem treballar per guanyar-nos la vida i millorar la dels altres.

Ja sabeu el que volem aconseguir. Si compareu vídeos, sembla que pels catalans no és suficient manifestar-nos. Tampoc vam saber votar a les eleccions per la Generalitat. Quins altres camins ens queden? La via armada? espero que no. Potser l'acció local, potser fer algun curs intensiu de democràcia i participació ciutadana a la gran majoria de països que es fan dir democràtics,...

Només demano que siguem coherents, si s'otorga que 1 milió de persones d'un país que en té 78 milions de persones representen la voluntat d'un poble, perquè no es fa el mateix quan 1'5 milions de 7 milions de persones també expressen el seu desig?

_______________________________________________________________


Per traduir el contingut del blog utilitzeu  el traductor de google (No es garanteix la correcció perfecta)

To translate google du itzultzaile (perfektua zehaztasuna ez dago bermatua) erabiliz blog edukia

Para traducir el contenido del blog utiliza el traductor de google (No se garantiza la corrección perfecta)

To translate the content of the blog using the google translator (perfect accuracy is not guaranteed)

Per tradurre il contenuto del blog con il traduttore di Google (perfetta accuratezza non è garantita)

为了把博客的内容，使用谷歌翻译（完美的准确性不能保证）

Pour traduire le contenu du blog en utilisant le traducteur de Google (précision parfaite n'est pas garanti)

Zum Übersetzen der Inhalt des Blogs mit dem Google Übersetzer (perfekte Genauigkeit wird nicht garantiert)

No sé si és un malson, però vull despertar-me!

Tinc 24 anys, alguns creuen que estic a la flor de la vida, altres que començo a aproximar-me a un fruit madur. Qui l'encerta? L'únic que sé: sóc una castanya (per dir, com podria ser una atmetlla,...) que ha sortit d'un avellaner, un bolet enmig del Sàhara. Crec no equivocar-me si dic que he nascut en un món, un arbre que s'ha de morir. Espero no ser l'única castanya d'aquest avellaner. Que n'hi hagi d'altres, i que els castanyers substitueixin aquests avellaners, que van prometre molt en el seu temps i ara no resulten l'esperat.

Tengo 24 años, algunos creen que estoy a la flor de la vida, otros que empiezo a acercarme a un fruto maduro. Quién lo acierta? Lo único que sé: soy una castaña (por decir, podria ser una almendra,...) que ha salido de un avellano, una seta en medio del Sáhara. Creo no errar si digo que he nacido en un mundo, un arbol que tiene que morir. Espero no ser la única castaña de este avellano. Que haya otras, y que los castaños sustituyan estos avellanos, que prometieron mucho en su tiempo y ahora no resultan lo esperado.

N'estic fart! Tothom veu que els sistema no funciona, que és un farçant. Però com podem sortir-ne? Què podem fer per canviar-lo? Si sortim d'ell, arrisquem a deixar els sers estimats. Doncs ells també hi estan atrapats. Potser no en volen sortir. O potser tampoc saben com. La solució podria ser sortir-ne sól. Però és una alternativa egoísta. I si surt bé? Què passa amb els familiars, amics, companys? Si jo gaudeixo d'un altre sistema, també vull compartir-lo amb tots ells. Llavors l'autèntica solució seria sortir del sistema tots junts, canviar-lo entre tots.

Estoy harto! Todo el mundo ve que el sistema no funciona, que és un gañan. Pero cómo podemos salir de él? Qué podemos hacer para cambiarlo? Si salimos de él, arriesgamos a dejar los seres queridos. Pues ellos tambien estan atrapados. Puede que no quieran salir. O puede que tampoco sepan cómo. La solución podria ser salir sólo. Pero es una alternativa egoísta. Y si sale bien? Què pasa con los familiares, amigos, compañeros? Si yo gozo de otro sistema, también quiero compartirlo con todos ellos. Entonces la auténtica solución seria salir del sistema todos juntos, cambiarlo entre todos.

Es diu que el país on neixes determina la teva sort, l'esperança de vida. Això també s'aplica al temps. Us podeu imaginar poder retornar al passat i esborrar el sistema capitalista? Com ens organitzariem ara? No ho sé, però pitjor segur que NO.

Se dice que el país donde naces determina tu suerte, esperanza de vida. Esto tambien se aplica al tiempo. Podeis imaginaros poder retornar al pasado y borrar el sistema capitalista? Cómo nos organizaríamos ahora? No lo sé, pero peor seguro que NO.

Ja sé que no estem a Nadal, si amb prou feines hi ha bolets! però ja fai una llista de desitjos:

• Salud i felicitat pels estimats.
• Poder veure algun indici de canvi del sistema abans de morir. Encara que sigui una il·lusió, ja moriria feliç.
• Si tot això és un malson (així ho sospito, sinó no s'entén les incoherències del sistema, de la justícia, entre d'altres) vull despertar-me!!!

Ya se que no estamos en Navidad, si con suficiente suerte hay setas! pero ya hago una lista de deseos:

• Salud y felicidad para los queridos.
• Poder ver algun indicio de cambio del sistema antes de morir. Aunque sea una ilusión, ya moriria feliz.
• Si todo esto es una pesadilla (así lo sospecho, sino no se entiende las incoherencias del sistema, de la justícia, entre otras) quiero despertarme!!!

COM L'AIRE?

Per què aquest nom? Per què com l'aire?
L'aire és lliure. A vegades present, a vegades no. Amb més força o amb suavitat. Tan desitjat pels vells mariners, com odiat quan es presenta en forma d'huracà. Aquest és l'eperit, la forma de funcionar d'aquest blog. Em permetré reflexionar, opinar. A vegades amb opinions directes, altres indirectes. Per alguns seran més suaus, per altres seran un pél fortes. Però que ningú s'ho prengui malament, l'únic objectiu es compartir pensaments, reflexions i conèixer el vostre parer, obrir debats, i crèixer com a persones.


Por que este nombre? Por que cómo el aire?
El aire es libre. A veces presente, a veces no. Con más fuerza o con suavidad. Tan deseado por los viejos marineros, como odiado cuando se presenta en forma de huracán. Este es l'espiritu, la manera de funcionar de este blog. Me permitiré reflexionar, opinar. A veces con opiniones directas, otras indirectas. Para algunos seran más suaves, para otros un poco fuertes. Pero que nadie se lo tome mal, el único objetivo es compartir pensamientos, reflexiones i conocer vuestra opinión, abrir debates, i crecer cómo personas.