diumenge, 25 de setembre del 2011

No hi ha metes impossibles

Correr o morir.

Així és titula el llibre d'en Kilian Jornet. Ja fa anys que m'agrada córrer, i en els últims mesos gràcies a tindre un bons horaris de feina, em puc permetre anar dos dies a la setmana a córrer. Però lo millor no és poder anar a córrer, sinó on. Viure a La Selva em permet tindre la muntanya a 10 minuts amb cotxe, unes muntanyes, no tan espectaculars com el Pirineu, però si amb una gran bellesa.

Avui us animo a consultar la web d'en Kilian, sobretot l'apartat de filosofia. Hi podreu accedir des d'aquest link Manifest skyrunner.


Sembla mentida com el sol fet de córrer, sofrir i gaudir al mateix temps. De tenir reptes, metes que semblen inabastables, amb esforç i sacrifici s'aconsegueixen.

Ara us explicaré un petit repte que mai havia pensat aconseguir. Al meu poble hi ha un petit cim anomenat Puig d'en Cama (717 m.). El camí a seguir puja cap a St. Pere i d'alli fins al puig queden 1,5km amb uns "tuvogans" (mireu perfil de desnivell). Mai havia aconseguit fer aquest últim tram corrents. Però desprès dels últims mesos entrenant, i sobretot a en Kilian ho vaig aconseguir. Aquell dia anava sol, així que podia anar al meu ritme, sense tindre la cabra veloç d'en Marc al davant, que molts cops m'ajuda a seguir a tirar endavant i no parar o afluixar el ritme. Quan vaig arribar al punt clau, on començaven els tovogans, vaig enrecordar-me de l'escrit d'en Kilian: "us heu desmaiat mai per cansamen? heu corregut mai fins que les cames han dit prou o fins que ho diu el cap?" Llavors vaig dir-me: "Arnau, has de córrer sense parar fins arribar al cim, has de comprovar finson arriben les teves forces. Si no pots, ja petaràs per algun lloc". I si! vaig arribar i tornar corrents.



Per això avui vull dir només dues coses:
  • Cal que comencem a admirar persones com en Kilian, persones que ens ajuden a gaudir d'esports, formes de vida diferents a les que la societat admira i venera cegament.
  • Poder aconseguir petits reptes com el que us he explicat, et dona forces per creure que qualsevol acció, esforç ens ajudarà a aconseguir tard o d'hora els nostres objectius.
Salut!

Visca la muntanya! i visca Catalunya Lliure !!*!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada