Ara fa un any vam grabar a la memòria col·lectiva un dia per recordar. Si, el 25 d'abril de 2010 a La Selva del Camp, com en molts altres municipis dels països catalans, es va realitzar un referèndum per la independència de Catalunya.
A hores d'ara, les urnes estaven a punt de tancar. A fora al carrer començaven a actuar la Colla de Diables Infantils i La Colla de Diables de La Selva. Encara recordo el fort esclat de la traca final, llavors ja havien tancat les urnes i es començava el recompte. Aquelles explosions fortes i pausades posaven la pell de gallina. Quan van acabar, vaig sospirar, ja s'ha acabat. Però la sang encara em circulava amb formigueig. Per què? Em vaig girar cap a la finestra, els nervis i l'emoció que sentia venien del carrer. Entre un i dos centenars de persones esperàven ansiosament el resultat de la consulta. Aquella sensació és indescriptible. El resultat ja el sabem. (per qui no el sàpiga: http://laselvadecideix.blogspot.com/)
Al cap d'un any, què esperem? Un altre referèndum? però que sigui vinculant. Com arribar a la independència? No ho sé, però esperaré amb delit el dia que Catalunya torni a ser reconeguda internacionalment com a país. No cal dir, jo sóc i em sento català, estimo Catalunya com la meva terra, i no em falta que Catalunya es tingui que proclamar independent per ser un país, un estat. Però no només ens valem dels nostres sentiments, aquests no tenen valor si els altres no els saben interpretar o reconèixer.
Catalans, catalanes, cal que fem pasos, per petits que siguin, per arribar a la meta. Hem de caminar tots, tal com vam fer els mesos abans, el 25 d'abril i posteriorment, cap a la llibertat de la nostra terra. Hem de decidir el nostre futur, i això ho podem fer cada dia, amb qualsevol gest. Però també ho hem de fer participant i expressant la nostra veu en tot moment. La independència pot començar al Parlament de Catalunya, però també pot començar als carrers del nostre poble! Som la societat els que ens dependitzem i independitzem. És important que la independència, revolta, reconstrucció del nostre país comenci pel poble. I així va ser, ara fa un any La Selva va revifar, i va començar a caminar. Les brasses es van encendre de tal manera que encara sóm molts que anem calents lluitant perque arribi el dia tan esperat.
Vull fer un avís per aquells que no ens poden comprendre. No sé de quina fusta estem fets, el que si sé, és que cremarem i tindrem brasses fins morir i molt més enllà. Ja no donarem treva. El 23 d'abril va morir un drac, però al cap de dos dies van aixecar el cap, els punys i la veu milers de catalans reclamant: INDEPENDÈNCIA!!! i no tenen la intenció de baixar el cap mai més!
Per acabar us deixo un vídeo, pot ser un camí cap a la independència, però el veritable camí el tenim nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada